Data: 6-7-8 -desembre-2013
Circular: -
Recorregut total: Km.
Grau de dificultat : Alta
Duració total : -
IVA TROBADA DE TOPRRENTERS
Aquesta és la primera edició que participam, i ens ho hem passat del millor. L'organització molt bona, el companys inmillorables, el mejar del refugi bó i suficient.
Varem utilitzar com a campament base el refugi de Muleta, un indret molt pintoresc. Tot comencá el dijous a la tarda, a les 18 h. en sortir de sa feina partim cap el Port de Sóller, en arribar ens trobem al Juan, en Sion i na Palmira, que tot duna ens ensenyen ses lliteres on dormirem. Pujam els trastos, que no son pocs, els neoprens els deixam a una caseta anexa preparada per guardarl-los, i la resta ho pujam al dormitori. Baixam a la sala a fer una cerveceta i un poc de tertúlia, en trobem a n'Emilio, n'Antònia, en Cesar, en Paco etc... A poc a poc comença arribar més gent. No ens donem comte i ja son les vuit, hora de sopar, preparam sa taula i als minuts ens duen ses palanganes de macarrons i després de pollastre al forn, bonissim, un poc de ví, i després unes herbes dolces i sa tertulia es fà curta. Com era l'aniversari d'un que no record el se nom, li cantarem el "cumpleaños feliz" cada moment. N'Emilio treu per fer ses llistes dels torrent que volem fer, hi ha varies propostes i sa gent sa va apuntant, fins a les 10,45h. que pujem al dormitori. Al poc comença a sonar una música gens acompasada fins i tot i ha algú que fa el motoret.
El dissabte sona, perdó sonen, gran quantitat de mòbils es hora de xecarnos, baixam a berenar de un cafè amb llet, una llesca de pà amb confitura i una altre amb formatge i jamón dolç.
Pujam al dormitori a recollir el material i a la caseta a recollir els neoprens. A l'aparcament ens repartimen els cotxes; En Sion, na Palmira, n'Aina, en Pep i en Cesar van plegats i en Joan i Jó ens colocam al cotxe d'en Xavier i n'Aina. Partim cap a ses terres de Mortitx, el trajecte és entretengut perquè a dins el lateral hi havia una bolla que anava d'alta a baixa amb el renou grgregreeee-gregregeeee.
En arribar a l'entrada del torrent just davall el Bec d'Oca ens colocam l'equipament i comencem a disfrutar, está perfecta d'aigua, fà un bon sol i els ànims están desbordats. El recorregut del TORRENT FONDO DE MORTITX es curt no més de 500 m. però molt entretengut, tots els bot, llevat d'un, es pogueren fer saltant o en tobogan. Sa sortida pel Pas d'Anirás i no Tornaràs com sempre, espectacular.
A sa tornada en varem turar al Coll de sa Batalla a fer una shandi uns i uns xocolates els altres.
En arribar al refugi ja era tard, probablement varem ser els darrer grup que va arribar, així que sense perde temps cap a sa dutxa i baixar al menjador a sopar, el menú sopa i pilotes de segon, segueix la tradició i li tornam a cantar el "cumpleaños feliz", segueixo sense recordar el se nom. Després unes herbes, tertulia i cap a dalñt a dormir. Avui sa gent está més cansada i no fà tant de renou.
El matí sonan menys mòbils que el matí anterior, comença el mateix protocol baixam al menjador a berenar de cafè amb llet, pà am confitura, formatge i jamón dolç, recollim l'equipament tot banayt menys el d'en Sión que el punyetero ha fet un invent per encalantir el neopré, una espècia de resistència que la fica per dins el neoprè, escarpins i tot lo que pot. Funciona molt bé i s'envà tot content.
Avui el grup ho formam en Jaume, en Gus, en Pep, en Joan, en Sión, na Palmira, n'Aina i jo en Xisco i partim cap al Torrent des Gorg Blau, concretament al Pas des Duro per on devallarem per fer SA FOSCA.
L'aigua no está especialment fresca, es clar els neoprens banyats esteien gelats i ara s'aigua ens pareix un brou. El cabal d'aigua està perfecte i com sempre ho varem disfrutar. Sa tornada pujant pèl camí des Burgar és sempre cansat. En arribar al cotxe en Joan s'ha d'anar perquè el diumenge arriba el seu fill i toca família.
Avui no es turam a fer shandis perquè ha arribat sa meva filla Neus que se incorpora a la trobada, així ca anem directe al refugi.
Seguim el mateixs protocol, deixar el material, tendre el neopré, dutxa i sopar. Que avui tenim fideuà i carn amb salsa, no deixam ni ses miques de fam que tenim. Després n'Emilio reparteix ses camisetes tí`piques de ses trobades, enguany de color verd. En aquest moment ens deixa na Palmira perquè el día següent té feina. Al poc un il.luminat cau en que ses claus del cotxo de n'Aina an quedat a sa guantera del cotxo de na Palmira, per demà no tenim cotxo, na Palmira s'ha portat el seu i també en Joan (?), ens queda cara de preocupació, i ara que feim?, després de pensar i un parell de nirvis, no queda més remei que avisar a na Palmira quie ens dugui ses claus, pobreta en lo cansada i trista que s'en va anar i ara a ver de tornar.En Sión diu que tendrà problemes. Li telefonam i les endurà. Al cap d'una hora i mitja arriba el pare i sa mare de na Palmirá amb ses claus, uf.. uf....
El día següent al matí ja només sona un mòbil, sa veu que sa gent cada día está més cansada. Baixam a berenar de lo mateix, recollim els neoprens i enn en cotxam a l'unic cotxo que tenim, peró clar, no només aviem de dur el'equipament del día sinó també tots si tots els tratos que teniem al refugi, perqué ja no aviem de tornar. En pasat unes setmanes i encara no sé com hi varem podè entrar tantes i tantes de coses, boses, motxiles, cordes, a l'aparcament ja mos deien que semblavem una banda de rumanos, de fet ens varem fer fotos i tot.
Ens dirigim cap a Valldemossa per fer el TORRENT DES LLÍ, el grup ho formam, en Sión, n'Aina, na Neus, na Catherine, en Pep, en Jaume, En Gus, en Cesar, n'Enrique i jo en Xisco. El día fabulós i es cabal d'aigüa perfecta, duia més aigüa el afluent torrent des Rafal que el propi LLí. Tot va anar una monada. I com no podiem ser menys que els altres també li varem cantar " el cumpleaños feliz" al Jaume quan devallaba el salt de sa Gran Cascada.
A l'una del migdia ja eram al port de Valldemossa. Ara ens toca partir cap a son Cladera a Palma perque els Xots tenen organitzada una paella. I d'aqui cadascú a ca seva.